divendres, 20 de març de 2015

L'inici a l'escola de grans! Adéu a l'escola bressol...

Com afrontar el començament de l'escola?

El començament de l'escola és una experiència emocional molt important en la vida del nen de tres anys. És un pas fonamental en el seu creixement, ple d'il·lusions i d'expectatives incertes que són font d'esperança i també de temors en els infants i en els seus pares.


Per a un nen de tres anys, el començament de l'escola representa començar a viure un ritme nou i amb normes diferents a les de l'escola bressol. La diferència serà encara més gran si el nen ha tingut la sort de poder gaudir de l'ambient familiar, ja que haurà d'experimentar, per primera vegada, la separació de la seva llar i viure en un medi totalment diferent.

Per a l'infant, començar l'escola és una experiència emocional que li comportarà satisfer la curiositat de descobrir què és l'entorn escolar, amb tota la seva riquesa de novetats. Però també haurà d'afrontar un entorn humà i físic desconegut, fet que li provocarà una sensació de desemparament més o menys intensa.

Sovint als adults ens és més fàcil veure la il·lusió que per al nen/a representa iniciar l'escola, que no pas la vivència de desemparament del nen, ja que aquesta ens amoïna i atabala. Ens agradaria que els nostres fills no visquessin situacions d´ansietat. Però ells necessiten, per poder créixer físicament i psicològicament sans, que comprenguem les seves ansietats, que les tolerem i que amb el nostre amor i cura els confortem.

Els pares us heu preocupat per trobar una escola adient per al vostre fill/a, d'acord amb els valors que voleu que ells adquireixin i en ressonància amb les vostres experiències escolars. Aquest pas sempre està ple d'expectatives i d'interrogants: Com s'hi adaptarà? Aprendrà?.Serà per a ell un lloc agradable, o un espai de desavinença i incomprensió? Serà l'escola adient per a ell/a?. Són preguntes que ens condicionen i determinen el judici que podem fer de les conductes dels nostres fills. A una mare que voldria que el seu infant no patís del dolor de la separació com ella va patir, els plors i malestar normal que tot nen/a sofreix a l'inici de l'escolaritat pot angoixar-la excessivament i provocar-li una actitud d'incomprensió i exigència. Els nens/es creixen psicològicament en la mesura que viuen i expressen el patiment que els provoquen els canvis al llarg de la vida i troben una actitud de comprensió en els seus pares. El començament de l'escola suposa experimentar un canvi i això farà que els nostres fills tinguin conductes de més petits, a voltes agressives, o en aparença perdin comportaments que havien adquirit i que ens feien sentir orgullosos com a pares.

Cal que els pares tinguin molta disponibilitat i receptivitat per connectar amb les intenses emocions que viuen els fills al començament de l'escola, d'excitació, alegria per la descoberta de noves relacions i coses, i també de desconcert i desemparament.

Un cop a l'escola qui els educa?
L'etapa d'Educació Infantil que va dels 3 als 6 anys és molt important, però, en el nostre país, no és obligatòria. Com cal aprofitar l'escolarització de la gran majoria d'infants d'aquestes edats?


La immensa majoria dels ciutadans entenen que l'edat en què els nens i les nenes comencen l'escola és la dels tres anys, en l'etapa que actualment s'anomena Educació Infantil. Cal saber però que l'edat d'escolarització obligatòria (en el nostres país) no és fins als sis anys, a l'inici de la primària. És a dir, si una família fa l'opció de no portar el seu fill menor de sis anys a l'escola perquè creu que és millor, oficialment ningú els ho pot retreure; mentre que si aquest infant ja té els sis anys fets, l'Administració pot actuar contra els pares per garantir un dret del fill.

No obstant això, la immensa majoria dels infants (més del 98% a Catalunya) entre els tres i els sis anys estan escolaritzats. Probablement per la confluència de dos factors:
- la idea cada vegada més extensa que on es pot educar millor un infant és a l'escola (gràcies a la bona programació, a les possibilitats de socialització,...),
- la vivència cada cop més generalitzada que, a casa, el nen no s'hi pot estar, senzillament perquè no hi ha ningú que pugui estar per ell.

Així doncs hem de reconèixer que l'escola compleix almenys dues funcions la de guarda i custòdia i l'educativa. I que les dues són opcionals per part dels pares fins que el fill o la filla fan sis anys.

En aquesta etapa, en un ritme no tan accelerat com en l'anterior (dels 0 als 3 anys), els infants experimenten grans canvis en el seu desenvolupament global, que comprenen totes les dimensions de la persona i que d'alguna manera assenten les bases de molt del que serà l'infant en el futur. Per aquest motiu els països que més inverteixen en educació ho fan també en més gran proporció en aquestes primeres etapes, creant, mantenint i millorant tot tipus de serveis adreçats a la "petita infància" (no només centres escolars).

El respecte a la persona que l'infant ja és, i a les seves potencialitats educatives fan que aquesta etapa sigui molt important des del punt de vista de tots aquells que podran i hauran d'intervenir en la seva educació. D'aquí que la dedicació familiar que els infants requereixen sigui encara molt gran i que aquesta hagi d'anar necessàriament coordinada amb l'escola infantil.

Els i les mestres d'educació infantil són molt conscients de la tremenda importància que tenen els primers aprenentatges escolars, i com aquests poden determinar una bona part de la vida escolar i personal de l'infant. Els pares i mares, un cop decidida l'escolarització dels nostres fills, tenim una paper importantíssim a fer en la seva educació, que no consisteix, més que en una petita proporció, a seguir llur escolarització.

Com preparar el primer dia d'escola?
El pas de la guarderia a l'escola suposa un pas molt important en la vida d'un infant. És un moment d'alegria, d'il·lusió. Comencen l'escolaritat perquè es fan grans i els adults (no els nens) decidim que és el moment d'anar a escola. Però aquest pas s'ha de fer progressivament amb cura i acceptant l'ambivalència que això comporta: il·lusió per una banda i incertesa, neguit… per l'altra; ambdues aniran paral·leles durant aquest procés d'adaptació.

Quan el nen o la nena comença l'escola i plora, sovint ens sorprenem: ''però si no plorava a la guarderia?". Plora i ens sentim desolats. No sabem què fer, què dir-li, com animar-lo, ens agradaria estalviar-li aquest moment. Ens agradaria poder-nos posar a la seva pell per poder-lo ajudar millor. Com se sent i per què?

 Alguns dels infants encara no entenen que els pares escollim portar-los a l'escola perquè és el millor per a ells i es rebel·len plorant: necessiten tempsÉs normal que plorin. A l'escola bressol tot és més assequible, està més a l'abast i ben aviat es coneixen tots els espais i persones que en tenen cura. Quan van a una escola per fer tota l'escolaritat és diferent. D'entrada s'ha de fer un munt de noves presentacions, els posem a una classe amb vint-i-quatre nens i nenes més. Mestres, monitors, espais nous (menjadors, patis... ). Els més petits sovint no entenen el perquè del canvi (''tant bé que estava a la guarderia!''). I se senten deixats en un lloc estrany
És molt necessari que els pares expliquin als seus fills com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, si farà alguna activitat extraescolar, qui el recollirà? (importantíssim). L'infant necessita organització, ''rutines'', això l'ajuda i li dona seguretat. Mai mentides perquè generen desconfiança, inseguretat, i el desorienten.

Passat aquest procés d'adaptació els infants entren a les aules com uns ''grans experts'': entren decidits a l'aula i amb un somriure saluden la mestra, s'acomiaden de la mare, i
Benvinguts a l'escola! Ja ho veureu com el pas de l'escola bressol a l'escola d'infantil que hagueu escollit els anirà a tots els infants molt bé! I, e tant en tant, ens veniu a veure a l'escola bressol, que segur...us trobarem molt a faltar!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada