El control d'esfínters. Pautes de com i quan treure el
bolquer.
Aprofitant que ha arribat la primavera i aviat
començarà el bon temps i la calor, cap al voltant dels dos anys, molts pares us
comenceu a plantejar el tema de treure els bolquers als vostres fills/es.
És cert que en la infància res no és exacte i per tant
no hi ha una edat concreta per treure el bolquer (tot i que solen estar
preparats a partir dels 18 mesos fins als 36 aproximadament, i en el cas de les
nenes, sempre van una mica més avançades). Però el que cal mirar no és
tant els mesos de l'infant sinó la seva evolució. Cal saber que cada nen/a té
un ritme i una maduresa concreta i hem d'estar atents a tot això.
Si vosaltres sou d'aquests pares i mares que esteu
pensant en treure els bolquers als vostres fills/es, us avancem un seguit de
pautes que poden ser útils per poder assolir amb cert èxit aquest aprenentatge,
perquè tingueu clar que controlar els esfínters no deixa de ser un
aprenentatge.
SENYALS D’ATENCIÓ
QUE ENS INDIQUEN QUE L’INFANT JA ESTÀ PREPARAT:
Com
a pares/mares hem d'haver rebut algunes senyals per part de l'infant sobre una
certa consciència de control o sensacions de l'aparell excretor:
És
conscient de quan ha fet pipi o caca al bolquer i us ho comunica?
·
Manté el bolquer sec durant un parell d'hores?
·
Cada vegada que l’asseiem a la gibrelleta es sent còmode
i hi mostra cert interès?
·
Fa pipis i caques a la gibrelleta alguna de les
vegades que l’asseiem?
Un cop hem vist que està a punt i decidim conjuntament
amb l’escola treure-li el bolquer, cal:
·
Tenir la gibrella disponible i
oferir-li quan sembla que en té ganes o ens ho demana.
·
Deixar que s'hi estigui una estona però no més
del que ell/a vulgui.
·
Estar atents quan fa una hora que no ha fet res, i recordar-li que
no porta bolquer. L’animarem aleshores a anar a seure al wàter o gibrelleta. És
important que al principi sigui l’adult qui controli el temps.
És
important vestir a l’infant amb roba molt còmode, per tal que pugui ser autònom
cada vegada que tingui ganes de fer pipí.
·
No posar els bolquers en casos que us convingui per la
vostra comoditat (si hem d'anar en cotxe, si anem al super..). Cal no confondre
a l'infant i si li hem tret de dia, no li tornem a posar. D'aquesta manera el
procés d'aprenentatge no es veu alterat.
·
Quan se li escapi el pipí o la caca al damunt, mai el
renyarem, ni li direm que això només ho fan els nens petits ni mira quina
marranada...No. Li direm que no s'amoïni, que no passa res i que aviat ho
aprendrà.
·
En canvi, quan aconsegueixi fer un pipí o caca a la
gibrella, sí que podem reforçar-ho positivament i dir-li a l'infant que estem
molt contents, que s'està fent molt gran, i mil festes més. També podem fer que
tiri ell mateix el pipí o la caca al wc perquè prengui consciència i que tiri
de la cisterna.
·
En cas que ens n'adonem que realment
l'infant no està preparat encara, que no ho passa bé i està inquiet i trist
sense els bolquers, podem tornar a posar-li definitivament fins a esperar a
veure'l preparat de nou (poden passar uns mesos). Cal estar atents, i si hem de
retardar el fet de treure-li els bolquers, no passa res.
Altres
coses a tenir en compte són:
·
Explicar amb certa antelació l'intenció
de treure els bolquers, i si pot ser, ens podem ajudar d'alguns contes que
expliquen de manera força entenedora per ells aquest pas.
·
De nit i durant les migdiades, podem
treure-li més tard, quan tingui l'hàbit de dia adquirit.
·
Cal tenir un bon estoc de roba de
recanvi i calcetes o calçotets.
Us recomanem alguns contes per a treballar a casa...