Aprofitant que ja arriba el bon temps i la calor, molts pares i mares ja heu iniciat el control d'esfínters amb els vostres fills/es. I molts ja heu començat a treure el bolquer, d'altres en canvi encara us ho esteu plantejant. Amb ànims de tranquil·litzar els qui encara no ho heu fet, m'agradaria que tinguessiu en compte una sèrie de premises:
És cert que en la infància res no és exacte i per tant
no hi ha una edat concreta per treure el bolquer (tot i que solen estar
preparats a partir dels 18 mesos fins als 36 aprox, i en el cas de les nenes,
sempre van una mica més avançades). Però el que cal mirar no és tant els
mesos de l'infant sinó la seva evolució. Cal saber que cada nen/a té un ritme i
una maduresa concreta i hem d'estar atents a tot això. La meva filla gran, li vaig treure el bolquer als 30 mesos d'edat, perquè fins aleshores no va estar preparada. Però hi ha infants que ben aviat comencen a identificar quan tenen caca o
pipí. Això però no és suficient. Cal esperar a fer un treball conjunt entre escola bressol i família. Si no veieu els vostres fills/es preparats del tot, sempre més val esperar-se una mica més.
Si vosaltres sou d'aquests pares i mares que esteu
pensant en treure els bolquers als vostres fills/es, us poso un seguit de
pautes que poden ser útils per poder assolir amb cert èxit aquest aprenentatge:
·
Com a pares/mares (o educadors/es), hem d'haver rebut
algunes senyals per part de l'infant sobre una certa consciència de control o
sensacions de l'aparell excretor: tinc caca (quan ja va brut), tinc pipi, he
fet pipí...I que, per tant, ho sap comunicar d'alguna manera a l'adult.
·
Si manté el bolquer sec durant un parell d'hores
·
Si se sent prou còmode i a gust estant assentat/ada a
la gibrella i hi té cert interès.
Un cop hem vist que està a punt, cal:
·
Tenir la gibrella disponible i
oferir-li a cada canvi de bolquer, per exemple. O bé si ens ho demana.
·
Deixar que s'hi estigui una estona però no més
del que ell/a vulgui.
·
Estar atents quan fa una hora i mitja o un parell que
no ha fet res, a recordar-li que no té bolquer i si té ganes d'anar
a fer un pipí.
Portar
roba prou adient perquè l'infant pugui practicar tot sol.
·
No posar els bolquers en casos que a nosaltres ens
convé i per la nostra comoditat (si hem d'anar en cotxe, si anem al super..).
Cal no confondre a l'infant i si els hem tret de dia, els traiem durant tot el dia.
D'aquesta manera el procés d'aprenentatge no es veu alterat.
·
Quan se li escapi el pipí o la caca al damunt, mai el
renyarem, ni li direm que això només ho fan els nens petits ni mira quina
marranada...No. Li direm que no s'amoïni, que no passa res i que aviat ho
aprendrà.
·
En canvi, quan aconsegueixi fer un pipí o caca a la
gibrella, sí que podem reforçar-ho positivament i dir-li a l'infant que estem
molt contents, que s'està fent molt gran, i mil festes més. També podem fer que
tiri ell mateix el pipí o la caca al wc perquè prengui consciència i que tiri
de la cisterna.
·
En cas que ens n'adonem que realment
l'infant no està preparat encara, que no ho passa bé i està inquiet i trist
sense els bolquers, podem tornar a posar-li definitivament fins a esperar a
veure'l preparat de nou (poden passar uns mesos). Cal estar atents, i si hem de
retardar el fet de treure-li els bolquers, no passa res.
Altres
coses a tenir en compte són:
· Explicar amb certa antelació l'intenció
de treure els bolquers, i si pot ser, ens podem ajudar d'alguns contes que
expliquen de manera força entenedora per ells aquest pas.
· De nit i durant les migdiades, podem
treure-li més tard, quan tingui l'hàbit de dia adquirit.
· Cal comunicar a l'educadora la intenció de treure el bolquer perquè el procés ha de ser conjunt.
· Cal tenir un bon estoc de roba de
recanvi i calcetes o calçotets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada