El llenguatge verbal és molt important en les primeres etapes de l'educació infantil. Els infants escolten i aprenen tot allò que senten i, poc a poc, van formant la seva pròpia xarxa comunicativa.
Moltes vegades és, a través de la repetició de sons i paraules que van formant i aprenent el seu propi vocabulari.
A mesura que van creixent, els infants van esforçant-se per a pronunciar més paraules i millor. I arriba un dia que, per necessitat d'expressar-se i fer-se entendre, tenen una explosió verbal i comencen a establir diàlegs de comunicació.
No tots els infants tenen el mateix nivell evolutiu, de la mateixa manera que no tots els infants comencen a parlar a la mateixa edat i en el mateix nivell.
Hem de prendre com a referència algunes pautes a nivell evolutiu en relació a qué és la normalitat, però com a pares tampoc ens hem d'angoixar si, en determinada edat, el nostre fill/a no fa o no diu el que fa o diu un altre nen/a de la mateixa edat.
A l'escola fomentem moltes situacions diàries de llenguatge oral. És molt important parlar als infants, i explicar-los en cada moment què està passant o què estem fent, tinguin l'edat que tinguin i encara que ens sembli que els pot costar entendre'ns.
Moltes vegades ens sembla absurd mantenir un diàleg amb els nostres fills/es ja que pensem...si li pregunto què ha fet durant el dia... tampoc em contestarà.... És un error caure en aquest parany. Encara que els infants no ens responguin, o ho facin de manera poc entenedora, hem d'establir-hi diàlegs. Hem de motivar els infants a qüestionar-se la necessitat d'expressar-se verbalment.
A través del diàleg es desenvolupa el llenguatge, s'estructura el pensament i es reforça la seguretat i l'autoestima del petit/a. Parlar ajuda a l'infant entendre molt millor el món que l'envolta.
Tal i com us comentava fa un moment, a l'aula i busquem molts moments de conversa i destinem gran part del temps a explicar coses: durant el bon dia, cada matí, mentres realitzem les rutines diàries, en les activitats programades, en un conflicte entre infants, a l'hora de dinar, etc.
Tots els moments del dia són bons per establir converses amb els infants!
A continuació, us detallem un petit quadre resum amb l'explicació dels trets més característics dels desenvolupament normal del llenguatge infantil des dels 0 als 3 anys, i alguns dels signes d'alerta que hauríem de prendre com a referència.
|
Desenvolupament normal
|
Signes d'alerta
|
0-3 mesos
|
- Si escolta un so fort, tomba el cap.
|
- Davant un soroll fort no hi ha cap resposta
reflexa, no mou el cap per exemple.
- No reacciona en sentir la veu de la mare.
- Emet sons monòtons.
|
3-6 mesos
|
- Fa sorolls amb la boca, plora quan té gana i
riu quan els pares o la gent li fan festes.
- Xiscla i fa sorolls amb la boca, li agrada
entonar com la mare i el pare quan parlen.
|
- No fa cas dels sorolls.
- No s’orienta cap a la veu ni respon amb
emissions a la veu humana.
- No emet sons guturals
per cridar l’atenció.
- No l’atreuen les joguines sonores i no les fa
sonar.
|
6-9 mesos
|
- Reconeix quan els pares estan contents o
s’enfaden per la seva entonació.
- Continua jugant amb la boca: diu síl·labes com
/pa/, /ma/, /da/, balboteja.
|
- No emet síl·labes ni vocalitza per cridar
l’atenció de les persones.
- No reacciona quan se’l crida pel seu nom, ni
para atenció als sons familiars.
|
9-12 mesos
|
- Diu "Adéu" amb la ma i tomba el cap
si el criden.
- Comprèn paraules com “mama”, “papa”, “nen”.
- Escolta als pares i respon amb vocalitzacions
més precises. Agrupa síl·labes per dir paraules senzilles.
|
- No reconeix paraules senzilles.
- No entén “no” ni “dóna’m” si no s’acompanya de
gest indicatiu.
|
12-18 mesos
|
- Comprèn diversos noms, frases senzilles i
familiars. Reconeix un prohibició.
- Pot parlar, encara que amb una paraula diu tot
allò que vol expressar. En diu unes 20.
|
- No diu “papa” ni “mama”, ni alguns objectes
familiars.
- No s'entreté en escoltar ni en emetre sons.
- No assenyala objectes ni persones conegudes
quan se les anomena.
|
18-24 mesos
|
- Comprèn moltes paraules com parts del seu cos,
els vestits, etc.
- Fa frases de 2 paraules com “papa aquí”.
- Obeeix ordres senzilles.
- Diu “no”.
- Imita accions familiars: neteja la caseta, dóna
de menjar a les nines, condueix un cotxe.
|
- No identifica les parts del cos.
- No para atenció als contes.
- No coneix el seu nom.
- No comprèn ordres senzilles.
- No fa frases de 2 paraules.
|
2-3 anys
|
- És obedient i compleix dues ordres donades a la
vegada.
- Cada vegada té més vocabulari i comenta a dir
“jo”, “tu”, “ell” “dormir”, “menjar”.
- Ja fa frases de 3 paraules com “nen beu aigua”.
Parla telegràfica.
|
- No respon a preguntes senzilles.
- No s’entenen les paraules que diu.
- No fa frases.
|
3-4 anys
|
- Cada vegada utilitza més paraules.
- Estructura les frases.
- Utilitza el llenguatge per comunicar-se amb els
pares i amb altres nens.
- En les frases fa servir “i” i “però” per dir
vàries coses. Pregunta constantment “per què”.
- Ja diu coses que han passat i que farà, encara
que de forma senzilla.
- En mirar un dibuix li agrada descriure les
coses que hi veu.
- La pronunciació és més precisa i s’entén cada
cop millor.
- Juga amb el llenguatge, inventa paraules: “obrit".
|
- No se l’entén quan parla.
- No fa frases cada vegada més llargues.
- No utilitza el llenguatge per comunicar-se.
|