dimarts, 3 de juny del 2014

Què hi hem fet avui a l'escola?

Bona tarda, famílies!

Avui a l'aula dels Patufets...

Hem explicat diferents contes i hem mirat els àlbums de famílies. Tots els infants han estat força a tents i han prestat molt interès pel relat de les històries i les imatges de les famílies.

Avui a l'aula dels Músics de Bremen...

Hem fet sessió de dansa! I és que ja estem començant a preparar els balls del festival de fi de curs perquè els petits/es s'hi vagin familiaritzant i coneixent el ritme de les cançons. Ha estat molt divertit!

Avui a l'aula de La Caputxeta Vermella...

Hem pintat un mural amb pintura de dits blava per a simbolitzar el fons del mar. Al llarg d'aquest mes de juny treballarem diferents aspectes relacionats amb el nostre cos i l'estiu.

Avui per dinar hem menjat...

Puré de verdures, croquetes de bacallà amb amanida i de postres, iogurt de maduixa.



I per berenar...

Entrepà de formatge

El llenguatge a l'educació infantil


El llenguatge verbal és molt important en les primeres etapes de l'educació infantil. Els infants escolten i aprenen tot allò que senten i, poc a poc, van formant la seva pròpia xarxa comunicativa.
Moltes vegades és, a través de la repetició de sons i paraules que van formant i aprenent el seu propi vocabulari.
A mesura que van creixent, els infants van esforçant-se per a pronunciar més paraules i millor. I arriba un dia que, per necessitat d'expressar-se i fer-se entendre, tenen una explosió verbal i comencen a establir diàlegs de comunicació.
No tots els infants tenen el mateix nivell evolutiu, de la mateixa manera que no tots els infants comencen a parlar a la mateixa edat i en el mateix nivell.
Hem de prendre com a referència algunes pautes a nivell evolutiu en relació a qué és la normalitat, però com a pares tampoc ens hem d'angoixar si, en determinada edat, el nostre fill/a no fa o no diu el que fa o diu un altre nen/a de la mateixa edat.

A l'escola fomentem moltes situacions diàries de llenguatge oral. És molt important parlar als infants, i explicar-los en cada moment què està passant o què estem fent, tinguin l'edat que tinguin i encara que ens sembli que els pot costar entendre'ns.

Moltes vegades ens sembla absurd mantenir un diàleg amb els nostres fills/es ja que pensem...si li pregunto què ha fet durant el dia... tampoc em contestarà.... És un error caure en aquest parany. Encara que els infants no ens responguin, o ho facin de manera poc entenedora, hem d'establir-hi diàlegs. Hem de motivar els infants a qüestionar-se la necessitat d'expressar-se verbalment.

A través del diàleg es desenvolupa el llenguatge, s'estructura el pensament i es reforça la seguretat i l'autoestima del petit/a. Parlar ajuda a l'infant entendre molt millor el món que l'envolta.

Tal i com us comentava fa un moment, a l'aula i busquem molts moments de conversa i destinem gran part del temps a explicar coses: durant el bon dia, cada matí, mentres realitzem les rutines diàries, en les activitats programades, en un conflicte entre infants, a l'hora de dinar, etc.







Tots els moments del dia són bons per establir converses amb els infants!

A continuació, us detallem un petit quadre resum amb l'explicació dels trets més característics dels desenvolupament normal del llenguatge infantil des dels 0 als 3 anys, i alguns dels signes d'alerta que hauríem de prendre com a referència.




Desenvolupament normal
Signes d'alerta
0-3 mesos
  • Si escolta un so fort, tomba el cap.
  • Davant un soroll fort no hi ha cap resposta reflexa, no mou el cap per exemple.
  • No reacciona en sentir la veu de la mare.
  • Emet sons monòtons.
3-6 mesos
  • Fa sorolls amb la boca, plora quan té gana i riu quan els pares o la gent li fan festes.
  • Xiscla i fa sorolls amb la boca, li agrada entonar com la mare i el pare quan parlen.
  • No fa cas dels sorolls.
  • No s’orienta cap a la veu ni respon amb emissions a la veu humana.
  • No emet sons guturals per cridar l’atenció.
  • No l’atreuen les joguines sonores i no les fa sonar.
6-9 mesos
  • Reconeix quan els pares estan contents o s’enfaden per la seva entonació.
  • Continua jugant amb la boca: diu síl·labes com /pa/, /ma/, /da/, balboteja.
  • No emet síl·labes ni vocalitza per cridar l’atenció de les persones.
  • No reacciona quan se’l crida pel seu nom, ni para atenció als sons familiars.
9-12 mesos
  • Diu "Adéu" amb la ma i tomba el cap si el criden.
  • Comprèn paraules com “mama”, “papa”, “nen”.
  • Escolta als pares i respon amb vocalitzacions més precises. Agrupa síl·labes per dir paraules senzilles.
  • No reconeix paraules senzilles.
  • No entén “no” ni “dóna’m” si no s’acompanya de gest indicatiu.
12-18 mesos
  • Comprèn diversos noms, frases senzilles i familiars. Reconeix un prohibició.
  • Pot parlar, encara que amb una paraula diu tot allò que vol expressar. En diu unes 20.
  • No diu “papa” ni “mama”, ni alguns objectes familiars.
  • No s'entreté en escoltar ni en emetre sons.
  • No assenyala objectes ni persones conegudes quan se les anomena.
18-24 mesos
  • Comprèn moltes paraules com parts del seu cos, els vestits, etc.
  • Fa frases de 2 paraules com “papa aquí”.
  • Obeeix ordres senzilles.
  • Diu “no”.
  • Imita accions familiars: neteja la caseta, dóna de menjar a les nines, condueix un cotxe.
  • No identifica les parts del cos.
  • No para atenció als contes.
  • No coneix el seu nom.
  • No comprèn ordres senzilles.
  • No fa frases de 2 paraules.
2-3 anys
  • És obedient i compleix dues ordres donades a la vegada.
  • Cada vegada té més vocabulari i comenta a dir “jo”, “tu”, “ell” “dormir”, “menjar”.
  • Ja fa frases de 3 paraules com “nen beu aigua”. Parla telegràfica.
  • No respon a preguntes senzilles.
  • No s’entenen les paraules que diu.
  • No fa frases.
3-4 anys
  • Cada vegada utilitza més paraules.
  • Estructura les frases.
  • Utilitza el llenguatge per comunicar-se amb els pares i amb altres nens.
  • En les frases fa servir “i” i “però” per dir vàries coses. Pregunta constantment “per què”.
  • Ja diu coses que han passat i que farà, encara que de forma senzilla.
  • En mirar un dibuix li agrada descriure les coses que hi veu.
  • La pronunciació és més precisa i s’entén cada cop millor.
  • Juga amb el llenguatge, inventa paraules: “obrit".
  • No se l’entén quan parla.
  • No fa frases cada vegada més llargues.
  • No utilitza el llenguatge per comunicar-se.