El llenguatge a l'educació infantil

El llenguatge verbal és molt important en les primeres etapes de l'educació infantil. Els infants escolten i aprenen tot allò que senten i, poc a poc, van formant la seva pròpia xarxa comunicativa.

Moltes vegades és, a través de la repetició de sons i paraules que van formant i aprenent el seu propi vocabulari.

A mesura que van creixent, els infants van esforçant-se per a pronunciar més paraules i millor. I arriba un dia que, per necessitat d'expressar-se i fer-se entendre, tenen una explosió verbal i comencen a establir diàlegs de comunicació.

No tots els infants tenen el mateix nivell evolutiu, de la mateixa manera que no tots els infants comencen a parlar a la mateixa edat i en el mateix nivell.

Hem de prendre com a referència algunes pautes a nivell evolutiu en relació a qué és la normalitat, però com a pares tampoc ens hem d'angoixar si, en determinada edat, el nostre fill/a no fa o no diu el que fa o diu un altre nen/a de la mateixa edat.

A l'escola fomentem moltes situacions diàries de llenguatge oral. És molt important parlar als infants, i explicar-los en cada moment què està passant o què estem fent, tinguin l'edat que tinguin i encara que ens sembli que els pot costar entendre'ns.

Moltes vegades ens sembla absurd mantenir un diàleg amb els nostres fills/es ja que pensem...si li pregunto què ha fet durant el dia... tampoc em contestarà.... És un error caure en aquest parany. Encara que els infants no ens responguin, o ho facin de manera poc entenedora, hem d'establir-hi diàlegs. Hem de motivar els infants a qüestionar-se la necessitat d'expressar-se verbalment.

A través del diàleg es desenvolupa el llenguatge, s'estructura el pensament i es reforça la seguretat i l'autoestima del petit/a. Parlar ajuda a l'infant entendre molt millor el món que l'envolta.

Tal i com us comentava fa un moment, a l'aula i busquem molts moments de conversa i destinem gran part del temps a explicar coses: durant el bon dia, cada matí, mentres realitzem les rutines diàries, en les activitats programades, en un conflicte entre infants, a l'hora de dinar, etc.

Tots els moments del dia són bons per establir converses amb els infants!

A continuació, us detallem un petit quadre resum amb l'explicació dels trets més característics dels desenvolupament normal del llenguatge infantil des dels 0 als 3 anys, i alguns dels signes d'alerta que hauríem de prendre com a referència.

	Desenvolupament normal	Signes d'alerta
0-3 mesos	Si escolta un so fort, tomba el cap.	Davant un soroll fort no hi ha cap resposta reflexa, no mou el cap per exemple. No reacciona en sentir la veu de la mare. Emet sons monòtons.
3-6 mesos	Fa sorolls amb la boca, plora quan té gana i riu quan els pares o la gent li fan festes. Xiscla i fa sorolls amb la boca, li agrada entonar com la mare i el pare quan parlen.	No fa cas dels sorolls. No s’orienta cap a la veu ni respon amb emissions a la veu humana. No emet sons guturals per cridar l’atenció. No l’atreuen les joguines sonores i no les fa sonar.
6-9 mesos	Reconeix quan els pares estan contents o s’enfaden per la seva entonació. Continua jugant amb la boca: diu síl·labes com /pa/, /ma/, /da/, balboteja.	No emet síl·labes ni vocalitza per cridar l’atenció de les persones. No reacciona quan se’l crida pel seu nom, ni para atenció als sons familiars.
9-12 mesos	Diu "Adéu" amb la ma i tomba el cap si el criden. Comprèn paraules com “mama”, “papa”, “nen”. Escolta als pares i respon amb vocalitzacions més precises. Agrupa síl·labes per dir paraules senzilles.	No reconeix paraules senzilles. No entén “no” ni “dóna’m” si no s’acompanya de gest indicatiu.
12-18 mesos	Comprèn diversos noms, frases senzilles i familiars. Reconeix un prohibició. Pot parlar, encara que amb una paraula diu tot allò que vol expressar. En diu unes 20.	No diu “papa” ni “mama”, ni alguns objectes familiars. No s'entreté en escoltar ni en emetre sons. No assenyala objectes ni persones conegudes quan se les anomena.
18-24 mesos	Comprèn moltes paraules com parts del seu cos, els vestits, etc. Fa frases de 2 paraules com “papa aquí”. Obeeix ordres senzilles. Diu “no”. Imita accions familiars: neteja la caseta, dóna de menjar a les nines, condueix un cotxe.	No identifica les parts del cos. No para atenció als contes. No coneix el seu nom. No comprèn ordres senzilles. No fa frases de 2 paraules.
2-3 anys	És obedient i compleix dues ordres donades a la vegada. Cada vegada té més vocabulari i comenta a dir “jo”, “tu”, “ell” “dormir”, “menjar”. Ja fa frases de 3 paraules com “nen beu aigua”. Parla telegràfica.	No respon a preguntes senzilles. No s’entenen les paraules que diu. No fa frases.
3-4 anys	Cada vegada utilitza més paraules. Estructura les frases. Utilitza el llenguatge per comunicar-se amb els pares i amb altres nens. En les frases fa servir “i” i “però” per dir vàries coses. Pregunta constantment “per què”. Ja diu coses que han passat i que farà, encara que de forma senzilla. En mirar un dibuix li agrada descriure les coses que hi veu. La pronunciació és més precisa i s’entén cada cop millor. Juga amb el llenguatge, inventa paraules: “obrit".	No se l’entén quan parla. No fa frases cada vegada més llargues. No utilitza el llenguatge per comunicar-se.