dimarts, 24 de març del 2015

Experimentem amb els nostres sentits

Al llarg d'aquests dies hem estat treballant a les aules els diferents sentits: la vista, el tacte, l'olfacte, l'oida i el gust gràcies a l'experimentació amb diferents elements. Hem posat a l'abast dels infants diferents recursos per tal que experimentessin les diferents possibilitats que ens ofereixen els nostres sentits. I han estat experiències molt agradables...
En podeu veure algunes mostres...

Ens tapem els ulls i probem de trobar les parts del cos del nostre company. Fa uns dies, en una sessió de música vam fer un joc sensorial. Primer ens vam deixar endur per la música, tot movent-nos per l'espai de l'aula amb els ulls tapats, amb l'ajuda d'un company. I després vam identificar les parts de la cara del company/a que teníem davant.






Olorem pots d'espècies i herbes aromàtiques: Mmmmmmmm, hem olorat diferents pots on hi hem posat algunes espècies i herbes aromàtiques: canyella, llorer, espígol, romaní, farigola, cacau, cafè, etc.






Experimentem amb sabó i aigua: Posant en alerta el sentit del tacte i del olfacte, hem experimentat amb pastilles d'olor de sabó, i aigua. Ha estat una experiència molt agradable....










Experimentem amb xocolata... Quina delícia...tocar, olorar i tastar la xocolata!!!

























Ja és primavera!!!

A la nostra escola ja fa uns dies que hem començat a donar la benvinguda a la primavera! Tot i que el temps no ens acompanya gaire, nosaltres intentem posar la millor cara a l'inici de la primavera per tal de fer honor aquesta nova estació de l'any. Pose-m'hi tots un gran somriure, i és que estem molt contents! La primavera ja és aquí....!!!



Aquests dies hem estat aprenent noves cançons a música, algunes d'elles relacionades amb la primavera. Aquí us deixem alguns enllaços per a què les pogueu cantar a casa amb els vostres fills:

Els ocells han arribat...

https://www.youtube.com/watch?v=HEqsWqlJFvQ

Marieta vola vola...


 Zum, zum fa l'abella...

https://www.youtube.com/watch?v=hk_0Q6hQxew

En el prat florit...

https://www.youtube.com/watch?v=tyI2f1Lsixo

Et diré un secret molt fi...

https://www.youtube.com/watch?v=bEg_BGk5Q7s

Jo tinc una floreta...

https://www.youtube.com/watch?v=9W1KR_sxaVQ






divendres, 20 de març del 2015

Experimentació amb xocolata

Aquesta setmana a l'aula dels Petons hem fet experimentació amb xocolata en pols. Hem despullat els infants i de manera lliure han tocat i manipulat la xocolata. Ha estat molt divertit i els ha agradat molt!









L'inici a l'escola de grans! Adéu a l'escola bressol...

Com afrontar el començament de l'escola?

El començament de l'escola és una experiència emocional molt important en la vida del nen de tres anys. És un pas fonamental en el seu creixement, ple d'il·lusions i d'expectatives incertes que són font d'esperança i també de temors en els infants i en els seus pares.


Per a un nen de tres anys, el començament de l'escola representa començar a viure un ritme nou i amb normes diferents a les de l'escola bressol. La diferència serà encara més gran si el nen ha tingut la sort de poder gaudir de l'ambient familiar, ja que haurà d'experimentar, per primera vegada, la separació de la seva llar i viure en un medi totalment diferent.

Per a l'infant, començar l'escola és una experiència emocional que li comportarà satisfer la curiositat de descobrir què és l'entorn escolar, amb tota la seva riquesa de novetats. Però també haurà d'afrontar un entorn humà i físic desconegut, fet que li provocarà una sensació de desemparament més o menys intensa.

Sovint als adults ens és més fàcil veure la il·lusió que per al nen/a representa iniciar l'escola, que no pas la vivència de desemparament del nen, ja que aquesta ens amoïna i atabala. Ens agradaria que els nostres fills no visquessin situacions d´ansietat. Però ells necessiten, per poder créixer físicament i psicològicament sans, que comprenguem les seves ansietats, que les tolerem i que amb el nostre amor i cura els confortem.

Els pares us heu preocupat per trobar una escola adient per al vostre fill/a, d'acord amb els valors que voleu que ells adquireixin i en ressonància amb les vostres experiències escolars. Aquest pas sempre està ple d'expectatives i d'interrogants: Com s'hi adaptarà? Aprendrà?.Serà per a ell un lloc agradable, o un espai de desavinença i incomprensió? Serà l'escola adient per a ell/a?. Són preguntes que ens condicionen i determinen el judici que podem fer de les conductes dels nostres fills. A una mare que voldria que el seu infant no patís del dolor de la separació com ella va patir, els plors i malestar normal que tot nen/a sofreix a l'inici de l'escolaritat pot angoixar-la excessivament i provocar-li una actitud d'incomprensió i exigència. Els nens/es creixen psicològicament en la mesura que viuen i expressen el patiment que els provoquen els canvis al llarg de la vida i troben una actitud de comprensió en els seus pares. El començament de l'escola suposa experimentar un canvi i això farà que els nostres fills tinguin conductes de més petits, a voltes agressives, o en aparença perdin comportaments que havien adquirit i que ens feien sentir orgullosos com a pares.

Cal que els pares tinguin molta disponibilitat i receptivitat per connectar amb les intenses emocions que viuen els fills al començament de l'escola, d'excitació, alegria per la descoberta de noves relacions i coses, i també de desconcert i desemparament.

Un cop a l'escola qui els educa?
L'etapa d'Educació Infantil que va dels 3 als 6 anys és molt important, però, en el nostre país, no és obligatòria. Com cal aprofitar l'escolarització de la gran majoria d'infants d'aquestes edats?


La immensa majoria dels ciutadans entenen que l'edat en què els nens i les nenes comencen l'escola és la dels tres anys, en l'etapa que actualment s'anomena Educació Infantil. Cal saber però que l'edat d'escolarització obligatòria (en el nostres país) no és fins als sis anys, a l'inici de la primària. És a dir, si una família fa l'opció de no portar el seu fill menor de sis anys a l'escola perquè creu que és millor, oficialment ningú els ho pot retreure; mentre que si aquest infant ja té els sis anys fets, l'Administració pot actuar contra els pares per garantir un dret del fill.

No obstant això, la immensa majoria dels infants (més del 98% a Catalunya) entre els tres i els sis anys estan escolaritzats. Probablement per la confluència de dos factors:
- la idea cada vegada més extensa que on es pot educar millor un infant és a l'escola (gràcies a la bona programació, a les possibilitats de socialització,...),
- la vivència cada cop més generalitzada que, a casa, el nen no s'hi pot estar, senzillament perquè no hi ha ningú que pugui estar per ell.

Així doncs hem de reconèixer que l'escola compleix almenys dues funcions la de guarda i custòdia i l'educativa. I que les dues són opcionals per part dels pares fins que el fill o la filla fan sis anys.

En aquesta etapa, en un ritme no tan accelerat com en l'anterior (dels 0 als 3 anys), els infants experimenten grans canvis en el seu desenvolupament global, que comprenen totes les dimensions de la persona i que d'alguna manera assenten les bases de molt del que serà l'infant en el futur. Per aquest motiu els països que més inverteixen en educació ho fan també en més gran proporció en aquestes primeres etapes, creant, mantenint i millorant tot tipus de serveis adreçats a la "petita infància" (no només centres escolars).

El respecte a la persona que l'infant ja és, i a les seves potencialitats educatives fan que aquesta etapa sigui molt important des del punt de vista de tots aquells que podran i hauran d'intervenir en la seva educació. D'aquí que la dedicació familiar que els infants requereixen sigui encara molt gran i que aquesta hagi d'anar necessàriament coordinada amb l'escola infantil.

Els i les mestres d'educació infantil són molt conscients de la tremenda importància que tenen els primers aprenentatges escolars, i com aquests poden determinar una bona part de la vida escolar i personal de l'infant. Els pares i mares, un cop decidida l'escolarització dels nostres fills, tenim una paper importantíssim a fer en la seva educació, que no consisteix, més que en una petita proporció, a seguir llur escolarització.

Com preparar el primer dia d'escola?
El pas de la guarderia a l'escola suposa un pas molt important en la vida d'un infant. És un moment d'alegria, d'il·lusió. Comencen l'escolaritat perquè es fan grans i els adults (no els nens) decidim que és el moment d'anar a escola. Però aquest pas s'ha de fer progressivament amb cura i acceptant l'ambivalència que això comporta: il·lusió per una banda i incertesa, neguit… per l'altra; ambdues aniran paral·leles durant aquest procés d'adaptació.

Quan el nen o la nena comença l'escola i plora, sovint ens sorprenem: ''però si no plorava a la guarderia?". Plora i ens sentim desolats. No sabem què fer, què dir-li, com animar-lo, ens agradaria estalviar-li aquest moment. Ens agradaria poder-nos posar a la seva pell per poder-lo ajudar millor. Com se sent i per què?

 Alguns dels infants encara no entenen que els pares escollim portar-los a l'escola perquè és el millor per a ells i es rebel·len plorant: necessiten tempsÉs normal que plorin. A l'escola bressol tot és més assequible, està més a l'abast i ben aviat es coneixen tots els espais i persones que en tenen cura. Quan van a una escola per fer tota l'escolaritat és diferent. D'entrada s'ha de fer un munt de noves presentacions, els posem a una classe amb vint-i-quatre nens i nenes més. Mestres, monitors, espais nous (menjadors, patis... ). Els més petits sovint no entenen el perquè del canvi (''tant bé que estava a la guarderia!''). I se senten deixats en un lloc estrany
És molt necessari que els pares expliquin als seus fills com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, si farà alguna activitat extraescolar, qui el recollirà? (importantíssim). L'infant necessita organització, ''rutines'', això l'ajuda i li dona seguretat. Mai mentides perquè generen desconfiança, inseguretat, i el desorienten.

Passat aquest procés d'adaptació els infants entren a les aules com uns ''grans experts'': entren decidits a l'aula i amb un somriure saluden la mestra, s'acomiaden de la mare, i
Benvinguts a l'escola! Ja ho veureu com el pas de l'escola bressol a l'escola d'infantil que hagueu escollit els anirà a tots els infants molt bé! I, e tant en tant, ens veniu a veure a l'escola bressol, que segur...us trobarem molt a faltar!



dijous, 19 de març del 2015

La protagonista de la Setmana

Aquesta setmana, la protagonista a l'aula dels Somriures és l'Aroa, i al llarg de tota la setmana ens ha estat explicant que hi ha posat dins la capsa viatgera.






També vam rebre la visita del seu papa i la seva mama que van venir a preparar una activitat per a tots els nens i nenes de la classe dels Somriures. La mama de l'Aroa va maquillar la cara de tots els nens/es.











dimarts, 17 de març del 2015

L'hora d'escollir escola per als nostres fills/es

Molts de vosaltres us heu trobat o us esteu trobant enmig del procés de preinscriure els vostres fills/es a l'escola d'educació infantil i primària. I segurament, en aquest procés, abans d'inciar-lo, us han aparegut molts dubtes i incerteses. Tot pare i mare vol el millor per al seu fill/a, això és evident. I els dubtes, a l'hora d'escollir escola per als nostres fills/es són normals.




Què cal tenir en compte a l’hora d’escollir escola?

Els pares tenim dret a escollir el tipus d'educació que volem per als nostres fills. Però escollir es pot fer difícil, si tenim en compte la responsabilitat de triar un centre educatiu on els nostres fills s'hi passaran moltes hores i molts dies, durant uns anys fonamentals per a la seva formació com a persones.

Quan tenim un infant petit que ha de començar a anar a l'escola o quan algun dels nostres fills ha de canviar d'etapa educativa és un dels moments en què més interrogants ens vénen al cap. N'hi ha un però, que no ajuda a aclarir res: "Quin és el millor tipus d'escola?" Per què el "millor" sempre és relatiu, és a dir, sempre està referit a uns criteris. Vegem -ne alguns, per mirar d'aclarir-ho:

Hi ha famílies que prioritzen la proximitat de l'escola a al lloc de residència. El fet d'estalviar-se desplaçaments llargs i de tenir l'escola i els amics al barri, pot ser considerat com a molt important per alguns.

N'hi ha que abans de res han de tenir en compte l'economia. Segons l'ensenyament sigui públic o concertat, i el nombre de germans que estiguin escolaritzats alhora, algunes escoles resulten fora de l'abast d'algunes famílies.

Altres tenen molt en compte l'estil de famílies que porten els seus fills en aquella escola. La llengua materna, el nivell socioeconòmic, la cultura... Perquè tots sabem que molts dels aprenentatges i força de l'educació que el nostres fills reben a l'escola té el seu origen en les relacions que els alumnes fan entre ells.
També cal tenir present el projecte educatiu de l'escola. Si aquest és manifest i coherent amb els valors que té la família.
Aixi mateix , un pot escullir escola en funció de la confiança que un o altre centre ens inspiren. Per aquest motiu hi ha un cert percentatge de persones que, si els és possible, porten els seus fills a l'escola on ells varen anar de petits. Però no a tothom li és possible, ni tothom té un bon record de la seva escolaritat. Aleshores, sovint es recórre a amics i coneguts perquè ens facin la valoració d'un centre educatiu.
L'opinió d'altres persones de confiança i les impressions que hom es pot emportar d'una visita, una entrevista o una "jornada de portes obertes" acaben de donar els criteris fonamentals per a prendre la decisió final.

D'una visita a l'escola, cadascú en treu les seves conclusions d´acord amb allò que més valora. Algunes famílies valoren l'amplitud dels espais, d'altres el "clima" que s'hi respira. Algunes la disciplina i uniformitat, d'altres el grau de llibertat dels nens i nenes. Algunes l'estabilitat de l'equip docent, d'altres l'obertura del centre a la participació dels pares...

Una escola no és un edifici, sinó el "tarannà" i les relacions que s'estableixen entre les persones que la fan: infants, mestres i pares.
De segur que la millor escola per als nostres fills és aquella en la qual nosaltres podem confiar. Aquell ingredient indispensable que ens permet actuar conjuntament amb la coherència que els nostres fills necessiten.


Hem d'escollir escola. Per on comencem ?

La decisió de triar escola genera sovint preocupacions en els pares. Es tracta d'una decisió important en què cal tenir en compte aspectes ideològics, pedagògics i materials. Però, sigui quina sigui l'opció escollida, moltes vegades l'èxit raurà que els pares sàpiguen vincular-se i participar del projecte escolar que han escollit pels seus fills

Sovint ens trobem amb converses als parcs i a les portes de l'escola bressol sobre la preocupació per trobar l'escola adequada per als fills. És ben cert que, en haver de triar, es barregen moltes variables que han de ser valorades pels pares amb tranquil·litat, perquè el que està clar és que no és el mateix estudiar en un centre que en un altre.


D'entrada, són els pares qui tenen el dret i l'obligació de triar aquella escola que respongui a la línia de pensament i per tant- educativa de la família. Per això, la informació sobre l'oferta pedagògica és primordial: saber quin ideari hi ha al darrere de cada centre ajuda a comprendre el perquè del seu projecte educatiu i de les seves activitats. Penseu que els vostres fills han de passar moltes hores i molts anys de la seva vida en el lloc on nosaltres decidim d'enviar-los, i que aquest propòsit pot condicionar la seva visió del món, les seves relacions socials, els seus compromisos i responsabilitats futures. Per tant, no estem parlant d'una banalitat.

Però a part dels aspectes ideològics hi ha també altres condicionants: uns més pedagògics i altres més de caire material (diguem-ne d'infrastructura). D'una banda parlem de la complicitat amb el claustre de professors, la possibilitat de col·laboració en aquelles activitats que se'ns requereixi, la participació, per dir-ho clar, en l'ambient escolar. D'altra banda, si volem tocar de peus a terra, cal que valorem tots aquells aspectes econòmics a què, de ben segur, estarà supeditat el nostre pressupost familiar.

Hem de tenir present també, que cada nen necessita per al seu correcte desenvolupament un tipus determinat d'escola. A alguns els fa falta un ambient familiar, on tothom el conegui. A altres, en canvi, no els fa res de formar part d'una gran escola. També cal tenir en compte les metodologies emprades, les normatives i -sobretot- l'acord implícit dels pares. La unió família i escola és uns dels grans secrets de l'èxit en l'educació.

Tot plegat haurà de cloure amb la gran decisió, amb l'esperança que els nostres fills creixin cap a la maduresa i feliços.


Quina escola triem?
Escollir escola no és una tasca fàcil per als pares i no ho és, perquè es buscar un espai on s'acollirà el fill o la filla durant moltes hores al dia. És a dir, estarà molt més temps a l'escola que a casa. Per tant, val la pena tenir cura a l'hora de triar escola.

Quan uns pares novells busquen escola el primer que solen mirar són els espais: si són amplis, nous, nets; el material: si n'hi ha molt, si és per estimular la intel·ligència; el tipus d'activitats, els aprenentatges, l'ensenyament de segones llengües, els espais exteriors (els patis): si hi ha arbres, sorral…... És normal, els pares volem el millor per als nostres fills. Que estiguin còmodes, en un lloc nou. Però també hi ha altres coses que són tant o més importants que els espais. Un nen en mig d'un lloc amb molt material, nou i net, però sense una persona que somriu, parla, canta, acompanya, escolta és buit. Els adults (pares i mestres) posem en contacte el món dels objectes, dels conceptes i dels nens, quan interactuem (juguem) amb ells. Per tant ens interessa saber: Com és la gent que hi treballa?, quin és el seu projecte d'escola?, és compatible l'ideari del centre amb la manera de pensar de la família?...



Una bona escola ha de tenir:

- Persones motivades, il·lusionades amb la seva feina, responsables. Que ajuden els alumnes individualment quan és necessari i, sobretot, davant les dificultats. Persones que saben posar-se al seu lloc, com a adults (no com a col·legues dels seus alumnes). Però amb capacitat de tenir empatia amb els seus alumnes per tal d'entendre millor les seves demandes.

- Una bona filosofia d'escola que vetlli perquè els alumnes creixin d'una manera global, integra. És a dir, a aprendre a tenir consciència (dins el marc escolar) de la seva identitat com a persona (com sóc) i com a individu que formarà part de la societat futura (compromisos, responsabilitat). Aprenent no només el currículum corresponent, si no aprenent a aprendre (saber trobar la informació i a escollir uns valors positius, a saber aprendre de la vida), a ser crítics amb el seu entorn i amb un mateix, però, alhora, respectuosos amb les persones. Ja que una escola massa competitiva on tot el que compta són les qualificacions fomenta un tipus de persona amb una ambició fora de mida.

- Una direcció que facilita un clima d'escola acollidor, tant per les persones que hi treballen com per als alumnes o les famílies convidant els pares en la vida escolar (parlar de la feina, jornades de portes obertes) Una escola que deixi els pares implicar-se, no només deixar el fill perquè l'escola faci, sinó, fer plegats.

Les activitats d'activació de la intel·ligència o si es fa o no l'anglès als tres anys poden enlluernar i no deixar sentir el que és important. Com per exemple: Juguen a Infantil?, es facilita l'adaptació?, els nens saben cada dia què faran?. És a dir, es mouen en un entorn que dóna seguretat, confiança, perquè el mestre va explicant què farem, com?, i quan?, hi ha temps perquè els nens i nenes puguin compartir experiències?(tutories, etc.)

Cal mirar d'escollir bé l'escola perquè l'adaptació escolar és un esforç molt important per a un nen o una nena; com molt bé sabem pares i mestres. 

Canviar d'escola no és canviar de motxilla.






Taller de cuina: fem pastís de Pasqua!

Aquest passat dilluns, hem realitzat una nova sessió de taller per a famílies amb infants fins a 3 anys. Aquest cop la proposta ha estat realitzar un pastís en forma de trenet ben original. Aquest n'ha estat el resultat...