Ben sabut és el canvi notori i perceptible que existeix entre l'Escola Bressol i els Centres d'Educació Infantil i Primaria (CEIP'S). També és cert que el pas dels infants que acaben el primer cicle de l'Educació infantil (2-3 anys) i han d'iniciar el segon cicle (P3), provoca molts dubtes i angoixes a la majoria de pares. La incertesa a allò que encara no coneixem i que encara no ens genera confiança és un dels motius que provoca aquest recel, la majoria de vegades. Per a tots aquells que quan acabi aquest curs escolar us trobareu en aquesta situació, pot ser que us arribeu a plantejar tot un seguit de qüestions:
Què pot suposar per al meu fill/a el canvi que comporta l’escola bressol al parvulari?
Quins sentiments i emocions es posen en joc davant la nova etapa?
Quines dificultats haureu d’afrontar pares i fills i quines estratègies faciliten l’adaptació a
aquest canvi?
Com podem ajudar als nostres fills i filles?
A partir del següent text intentarem donar resposta a algunes d'aquestes qüestions...
És evident que físicament ja hi trobem moltes diferències entre una escola bressol i una Centre d'Infantil i Primària. L'infant passa a una escola més gran a tots nivells, i tot i que habitualment els CEIP's tenen els patis diferenciats i separats (el d'infantil i el de primària), no deixa de ser a ulls d'un infant una escola molt gran. Això pot provocar inseguretats, però com a totes les noves situacions, caldrà un temps d'adaptació.
L'adaptació al segon cicle d'infantil es fa al llarg de la primera setmana d'escola. Més o menys també com a l'escola bressol, l'infant es va adaptant al nou entorn progressivament.
La clau per a una bona adaptació al nou context és tenir uns bons hàbits i rutines establertes i apreses.
A continuació us donem algunes pautes que us ajudaran a que els vostres fills/es facin el pas entre els dos cicles amb la màxima normalitat possible. Pautes molt senzilles de comportament i educació que ja treballem a l'escola bressol però que les podeu seguir treballant a casa amb els vostres fills/es, de cara a un desenvolupament correcte d’hàbits i coneixements. D’aquesta manera facilitarem que les nenes i els nens puguin avançar en la seva autonomia personal, reforçar la seva seguretat i desenvolupar l’autoestima abans d'iniciar el segon cicle d'educació infantil.
2. Anar al lavabo de forma autònoma i preguntar-li què ha fet: rentar-se les mans, la cara, mocar-se, eixugar-se sol, etc. Parlar de les parts del cos mentre es banyen.
.jpg)
3. Acabar d’assolir menjar sol i explicar-li què està menjant. Consolidar que mengi sòlid i variat. Menjar a la taula sense aixecar-se.
4. Retirar l’ús del xumet i el biberó
5. Dormir a la seva habitació i al seu llit. Procurar un ritme ordenat d’activitat i descans.
6. Jugar amb el teu fill i fer activitats conjuntes... A pilota, a córrer. Fer-lo saltar. Caminar sempre que es pugui. Fer puzzles, fer construccions. Fer manualitats. Fer tallers de cuina. Explicar-li contes. Jugar amb cotxes i animals. Anar al parc, a passejar, a la muntanya, etc. Sempre tot verbalitzant allò que s’està fent.
7. Encomenar encàrrecs i petites responsabilitats: parar taula, desar la roba, posar la roba dins el cubell, llençar les escombraries, endreçar joguines, omplir el rentaplats, etc. Sempre hem d'intentar fomentar la col·laboració en les tasques de casa.
8. Fomentar també hàbits d'atenció: buscar estones per explicar un conte, seure i fer un dibuix, o qualsevol altre tasca concreta durant un temps determinat. Hem d'anar treballant el fet de centrar l'atenció i motivar a l'infant perquè inici una tasca i l'acabi en un temps raonable.
9. És molt important parlar amb claredat, dient sempre el nom real de les coses. Per exemple no dir a la carn “xixa”, als gossos “gua-gua” o al mal “pupa”, o a l'aigua "mam".
10. Explicar a l’infant què s’ha de fer i què no s’ha de fer i les seves conseqüències. Ser ferms i estables en les decisions que prenguem. Sempre coherència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada