Article per a la reflexió...
Al número
59 de la revista ”Mente i cerebro” ha sortit publicat un article que porta per
títol “Derecho al rasguño", en aquest article es qüestiona la importància
que actualment se li dóna a la protecció dels infants, o més ben dit, aborda el
tema de la sobreprotecció a la qual estan sotmesos.
Actualment als nostres infants, amb
l’afany de procurar un entorn “segur” se'ls està privant també de la
possibilitat d’aprendre, de conèixer l’entorn, de poder assumir riscos i tenir
experiències d’autoeficiència. La sobreprotecció porta als infants a no poder
gaudir d’experiències de desenvolupament, a tenir una percepció equivocada dels
perills i incideix de forma negativa en el seu autoconcepte.
L’autora de l’article, Verena Ahna,
comença diferenciant entre risc i perill.
Perillosa és qualsevol situació que
els adults hem d’evitar necessàriament als infants: una finestra oberta, uns
productes tòxics, una paella amb oli calent…
Són situacions de risc les que els
infants voluntàriament decideixen assumir, i ho decideixen perquè els hi cal
per conèixer-se millor a ells mateixos, per veure fins on poden arribar, quina
distància poden saltar, fins quant amunt poden pujar, com poden mantenir
l’equilibri, o si poden superar el salt que van fer en una altra ocasió. Són
experiències vitals necessàries per tal d’anar agafant confiança en les pròpies
possibilitats, per saber què pot fer mal i què no, per agafar habilitat i
seguretat en ells mateixos.
L'habilitat, la seguretat i
l’autoconfiança que els infants van adquirint quan se'ls permet que vagin
superant reptes motrius les podran extrapolar a altres àmbits de la seva vida,
els oferiran un coneixement ajustat de com és el món, els materials, els objectes
i les lleis que els regeixen.
Si realment volem infants autònoms,
però amb l’autonomia autèntica, la que comporta responsabilitat i els inicis
d’un criteri propi, hem d’entendre que l’adquisició d’aquesta autonomia
responsable ha de passar per tenir el desig i la possibilitat d’actuar, la
possibilitat d’anar prenent petites decisions en la mesura en que poden fer-ho.
Decidir si volen enfilar-se a un tronc o a un petit mur i adonar-se que han
vivenciat un sentiment d’autoeficiència, pot ser molt educatiu pensant en
termes de desenvolupament.
La recepta és potser fàcil de dir i
potser més difícil a la pràctica: dotar als infants de llibertat en els seus
moviments, permetent que puguin controlar sempre el seu gest, proporcionar
materials que facilitin un coneixement autèntic del món i estar disposats a
assumir que els infants han de poder fer front als petits reptes que ells
mateixos es plantegen per poder créixer i desenvolupar l’autonomia responsable.
Cada cop que estiguem temptats a
demanar a un infant que no s’enfili a un desnivell o que no mantingui
l’equilibri sobre un tauló, potser valdria la pena aturar-nos a pensar si la
nostra acció és realment educativa.
